dilluns, 26 de març del 2012

El mite d'Orfeu

Orfeu i Eurídice

El déu Apol·lo va regalar una lira al seu fill Orfeu quan aquest encara era un nen. De gran,
Orfeu es va convertir en poeta i músic, i tenia fama de ser el millor dels cantants. Tocava tan bé la lira que amansia als animals salvatges, i fins i tot els arbres s'inclinaven per poder lo escoltar.
Estava molt enamorat de la seva dona Eurídice, i eren molt feliços. Però un dia, passejant pel camp, Eurídice va trepitjar sense adonar-se'n una serp verinosa, que li va mossegar al peu. En morir la seva esposa, Orfeu va quedar tan desesperat que va decidir anar fins al més enllà a buscar-la.
El reialme dels morts està separat del dels vius per la llacuna Estígia, les aigües infernals de la qual només es poden travessar a bord d'una barca menada pel barquer Caront. Orfeu va demanar a Caront que el travessés a l'altre cantó, però aquest s'hi va negar perquè Orfeu estava viu, i ell només travessava als morts. Aleshores Orfeu va entonar un cant tan bell, que Caront va quedar encisat, i el va passar a l'altre cantó de la llacuna.
La porta d’entrada al reialme dels morts estava guardada pel Cèrber, un gos de tres caps, però gràcies a la seva música encantadora, Orfeu va aquietar al gos, que el va deixar passar. El rei i la reina del més enllà, Hades i Persèfone, també varen quedar meravellats de la música d’Orfeu, de manera que li van permetre que s’endugués a Eurídice de tornada al reialme dels vius, amb una condició: Orfeu no podria mirar-la fins que no haguessin sortit de nou al món exterior.
Orfeu va fer tot el camí de tornada sense mirar Eurídice, tal com estava establert. Però a última hora, quan havien arribat a la llacuna Estígia i estaven a punt de pujar a la barca de Caront, Orfeu va tenir por que Hades l’hagués enganyat, i va girar la vista per mirar-la. En aquell moment ella va desaparèixer per sempre més.
Desolat, Orfeu es dedicà a vagar pel món, lamentant-se de la seva pena, tocant cançons tristes amb la lira. Havia decidit que mai més no estaria amb cap altra dóna; però això va fer enfadar un grup d’elles, que sentint-se rebutjades, el varen matar. Afligit, el seu pare Apol·lo castiga les dones convertint-les en roures, i converteix la lira d’Orfeu en la constel·lació de la Lira.
El cos d'Orfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp, on es diu que els rossinyols canten amb més dolçor que en cap altre indret.

dimarts, 13 de març del 2012

dilluns, 5 de març del 2012

La pedrera romana del Mèdol


La pedrera romana del Mèdol és una gran conca, de més de 200 metres de llargada i una amplada d'entre 10 i 40 metres, produïda per la constant extracció de pedra calcària (molt freqüent a la zona) en època romana per construir els edificis més importants de Tàrraco. Al centre de la pedrera s'alça una agulla de pedra no excavada. La seva gestió depèn del Museu d'Història de Tarragona.
El trasllat dels carreus a la ciutat es va realitzar a través de la Via Augusta, molt propera a la pedrera. Hom calcula que de la pedrera es van extreure, aproximadament, uns 50 mil metres cúbics de pedra.

Vil·la romana del Casale


La Vil·la romana del Casale és una vila romana situada prop de la vila Piazza Armerina, a la província d'Enna, al sud de Sicília. El 1997 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
Va ser construïda a finals del segle III per Maximià, un dels tetrarques que va governar l'imperi entre 286 i 305. Es tracta de la seva segona residència, mai habitada permanentment. Va ser ocupada fins l'any 1160 que va ser devastada per un incendi i després va quedar sepultada per la pluja. L'any 1812 es redescobreix la propietat, una casa amb una superfície de 3500 m² distribuïts en diversos nivells. Però es va haver d'esperar fins el 1929 per restaurar el primer mosaic, acabant-se els treballs el 1954.